què és l'agroecologia?
Agroecologia i transició agroecològica
L’Agroecologia és tant una ciència com un conjunt de pràctiques. Per tant s'entén alhora com una disciplina teòrica i com un moviment social. Tot i que hi ha enfocaments que privilegien els estudis i experimentacions a nivell productiu – agronòmic, l’Agroecologia vol abastar el conjunt de coneixements i experiències que tenen com a base i com a propòsit la sustentabilitat integral dels circuits de producció i consum d’aliments, això que anomenem sistemes agroalimentaris.
Així, la visió de l’Agroecologia és sistèmica, no fragmentada, i per això parla de coevolució dels seus diferents components. És a dir, des del sorgiment de l’agricultura aquesta ha evolucionat a través de les relacions entre coneixement, valors, organització, sistema biològic i tecnologia. Per exemple, no podem deslligar l’ús de fertilitzants de síntesi química de les transformacions socials i econòmiques després de la Segona Guerra Mundial, de la indústria petroquímica, del creixement capitalista, dels monocultius, de la desaparició de la pagesia, del menys teniment dels coneixements tradicionals o de l’empobriment del valor nutritiu dels aliments. I viceversa.
Si aquesta coevolució s’ha de dirigir cap a la sustentabilitat integral i la resiliència és necessari que tingui com a fonament i com a eina tant la diversitat com la complexitat: com més elements millor, com més relacions entre aquests millor. I això és cert tant dins de cada espai, sigui el camp o sigui la cooperativa de consumidores, com en les relacions entre espais. És en aquest sentit que l’Artiga vol ser un punt de trobada, més que un espai de comercialització.
Parlem de transició agroecològica perquè volem situar-nos dins el paradigma agroecològic per transformar l’agricultura i l’alimentació amb l’objectiu de transformar també la societat.
Les 3 dimensions en les que és necessari incidir per transformar:
Dimensió Tècnico-productiva. A escala de finca o d’obrador, es vol promoure, per exemple, la conversió a la producció agrària ecològica, l’increment de la biodiversitat -tant de l’entorn com la cultivada o la ramadera, - la ramaderia lligada a la terra –amb el bestiar alimentat amb cultius de la pròpia finca o de l’entorn-, la millora de la fertilitat del sòl, la disminució de l’ús de matèries primeres o recursos externs, l’eficiència energètica, l’elaboració amb ingredients naturals i respectuosa amb la matèria primera, el reciclatge i els cicles tancats, etc. Tot això és necessari per sostenir, regenerar i enfortir tant els paisatges agraris com la nostra salut integral.
Dimensió Socioeconòmica. La transició agroecològica privilegia allò local donat que està encaminada a l’abastiment dels mercats locals que escurcen els circuits de producció i consum. La comunitat local té la capacitat d’experimentar, avaluar i ampliar la seva aptitud per a la transformació i la innovació. Per exemple, en una relació directa i recíproca entre productores i consumidores, desenvolupa sistemes de garantia participativa. Aquests sistemes validen amb rigor la qualitat d’un producte sense necessitat d’intermediàries - certificadores. La transició agroecològica també promou l’organització de les empreses dins l’economia social solidària, afavoreix la incorporació de joves al sector agrari, configura processos d’educació-acció amb incidència social i ambiental, etc.
Dimensió Política. A escala de societat major, la transició agroecològica implica l’estructuració d’organitzacions diverses, especialment de productores, elaboradores, consumidores i assessores o facilitadores (tècniques). Aquestes organitzacions es coordinen entre elles per a esdevenir un moviment social ampli que es pugui relacionar amb d’altres, com ara el feminista o el de l’Economia Social Solidària, i pugui incidir en polítiques públiques.